 
| Discografía destacada |
|
Silent Running (2009)
|
The Endless Journey (2005)
 |
|
Demà serà un altre dia (2000)
|
Retorn (1998)
|
|
Jordi Planas.Lletrista. Va escriure primer la lletra de “The Acid Rain” i després es va involucrar en el concepte global de “Silent Running”. Com a baixista i segones veus (a més d’ajudar amb música i lletres) ha enregistrat amb Dracma “Limits” (1994) i “A Fine Stormy Weather” (1996), amb Negua “A Way Out” (2004) i amb Sound Itself un EP (2007). Va ajudar amb una lletra al disc d’Unoma “The Beginning of the End” (2007). També ha fet segones veus amb en Syd Barretina (versions de Pink Floyd) a “Alive II” (2005), i el seu alter-ego Ree Kohl: “Cold War” (2009) i “The Neanderthal Phyletic Problem” (2010). |
|
Pito Costa.Teclista. És el creador d’aquest projecte. Compositor, productor, arrangista, programador i intèrpret de tots els altres instruments posteriorment no mencionats, en tots els discs de π2. Tot i que de professió va començar fent de tècnic de so, es dedica a la composició i producció de músiques en el sector audiovisual, des del 1994. Actualment ho combina amb la composició del quart àlbum de π2, amb els assaigs per a dur el projecte en directe i en les seves habituals sortides i expedicions de muntanya. Si, si, la muntanya i totes les seves modalitats: alpinisme, esquí de muntanya, bicicleta, caminar, etc, són la gran passió d’en Pito, juntament amb la música... i la Lourdes, és clar! |
|
Juanjo Verdú.Guitarrista. Si en Pito és el cervell de π2, en Juanjo seria l’estómac. Deixant a part la gran amistat que els uneix, en Juanjo ha tingut una vinculació especial en tot aquest projecte. Tot i que no va intervenir en Retorn, la seva aportació com a guitarrista, productor i a voltes com a compositor de les seves pròpies línies de guitarra, fan que sigui un element totalment imprescindible en aquest projecte. Si el treball en “Demà serà un altre dia” va ser important, en aquest tercer disc ha estat impressionant, una veritable obra d’orfebreria. Només en Juanjo i en Pito, saben el que han “currat” en aquest últim disc i el temps, la il·lusió i l’esforç que hi han invertit. El resultat ha valgut la pena! |
|
Alex Warner.Cantant. Si l’Alex és un cantant excepcional, encara ho és més com a persona. Es van conèixer amb en Pito el 1997, a partir de la gravació d’un jingle publicitari. A partir d’aquí han tingut una forta vinculació professional i una gran relació d’amistat. Alex Warner combina el seu projecte personal amb la feina de músic de sessió i de locutor i actor de doblatge. És l’autor de totes les lletres de π2. Ha intervingut en tots els discs de π2, a excepció de Retorn.
www.alexwarner.com
|
|
Viru.Guitarrista. El Viru és un músic de cap a peus: toca el baix, la guitarra, els teclats, composa i té un sentit musical realment brillant. Es van conèixer amb en Pito a Unoma i de seguida se li va proposar de formar part de la reestructurada formació de π2. Juntament amb en Pito, l'Àlex, el Juanjo, el Popi i l'Àngel conformen la última formació de π2, amb la intenció de portar al directe els millors temes de la banda. |
|
Popi.Baixista. La satisfacció que dona tenir una base rítmica tan contundent amb el Popi i l'Àngel és una veritable satisfacció. Amic íntim del Juanjo, es va apuntar a assajar els directes sense dubtar-ho. Totalment autodidacta, i absolutament musical. Gran admirador de Rush. |
|
Àngel Lloberas.Bateria. L'Àngel és l'actual bateria de la banda. Músic súper professional, que ha tocat amb múltiples bandes. Va estudiar a l'escola de Berkley i de Nova York. És una peça indispensable en el nou engranatge de π2. La seva gran passió és el jazz i la seva contundència tocant la bateria és brutal.
http://www.angellloberas.com/
|
|
Bubu King.Guitarrista. El rei del blues. En Bubu és una gran persona, així com un molt bon amic d’en Pito. Té un groove i un tempo que no he vist mai en cap guitarrista, realment excepcional. La seva relació amb en Pito neix a partir de que en Lluís Casals va anar a Berkley a estudiar. Davant la necessitat de tenir un guitarrista amb el que col·laborar, el fet de conèixer al Bubu va ser com una aparició divina. A partir d’aquí no han deixat mai de treballar plegats...i que per a molts anys sigui! El seu grup de blues i rock “Bubu King”, la docència a l’escola de Vic, el treball com a músic de sessió i la seva col·laboració en diverses formacions de rock, l’avalen com a excepcional guitarrista. |
|
Pep Pasqual.Saxo. Ha estat la sorpresa més agradable d’aquest últim disc. Després d’incloure clarinets, saxo soprà i flautes travesseres en els anteriors discs, aquest cop li ha tocat el torn al saxo tenor i baríton del Pep Pasqual. En Pito i en Pep, es varen conèixer en una festa, tot i que havien coincidit amb anterioritat a l’Estudi 84. La bona comunicació i entesa que hi ha hagut en aquesta gravació ha estat senzillament magnífica. L’aportació musical a aquest últim disc ha estat molt valuosa. També d’aquells elements que fan pujar el nivell. Ha estat un plaer treballar plegats! |
|
Xavi S. Roemmele.Veus. Tot i que la seva aportació en aquest últim treball és a nivell vocal, cal dir que en Xavi és un bon pianista i encara més bon compositor. Els uneix una bona amistat des que es varen conèixer a DUY, on hi treballaven plegats. S’ho van passar molt bé el dia de la gravació i el resultat va ser molt satisfactori. No hagués dit mai que les veus d’en Pito i d’en Xavi arribarien a empastar tan bé!
http://www.charthitter.com
|
|
Quim Oller.Flautista. Tampoc cal dissertar sobre la qualitat musical d’en Quim, doncs és simplement excepcional. Gran flautista, gran músic i gran persona, ha tingut una molt bona relació amb en Pito, a partir de conèixer-se a l’Estudi 84. Intèrpret de grans formacions com Vox Populi, juntament amb l’Oriol Camprodon, treballa com a músic de sessió i en la docència. La seves aportacions en “Demà serà un altre dia” eleven al màxim la qualitat musical del disc. |
|
Sergi Sala.Baixista. Va tocar el baix en “Demà serà un altre dia”. De fet, va gravar dues vegades tots els temes del disc, després de que no es quedés convençut amb les preses de so de l’amplificador, i fent-ho finalment per línia. Mai un músic tan bo ha estat tan poc reconegut com el Sergi. És un dels millors baixistes del país i mai se l’ha tingut en compte com a tal. Segur que algun dia es farà justícia! |
|
Lluís Ribalta.Bateria. La coneixença entre en Lluís i en Pito, sorgeix a partir de col·laborar plegats a l’Estudi 84, on en Pito hi treballà com a tècnic de so uns quants anys. L’historial d’en Lluís també és molt extens i ha tocat amb moltes formacions: Ramon Escalé, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Carles Cases, Joan Isaac, etc, etc, etc. A excepció d’aquest últim treball, en Lluís havia estat en totes les gravacions de π2. El seu caminar i el groove personal, han estat una part importantíssima de la seva música. Actualment, combina la docència a l’escola de música de Manresa, amb el treball de músic de sessió i actuacions en algunes de les formacions esmentades. Lluís, no saps com t’hem trobat a faltar en aquest tercer disc! Wish you were here! |
|
Albert Lleal.Cantant. Va intervenir a Retorn, amb una línia melòdica sensacional. És el primer cantant d’aquest projecte. Tenen una relació de forta amistat amb en Pito, des de fa molts anys. Podríem estar hores i hores explicant les anècdotes i gamberrades d’ambdós. |
|
Lluís Casals.Guitarrista. Després de la gran intervenció a Retorn, Lluís va estar uns anys estudiant a Berkley. En tornar, va fundar l’escola de música moderna, a Ribes de Freser, que compagina amb el que és la seva gran passió: el jazz. Gran amic d’en Pito, el felicitem perquè acaba de tenir un nadó: en Jan. Felicitats Lluís per la teva paternitat! |
|
Oriol Camprodon.Clarinetista i saxofonista. L’Oriol és un músic excepcional i la seva aportació a Retorn va ser molt valuosa. El currículum de l’Oriol com a músic de sessió és molt extens. Volem destacar la magnífica formació que tenien amb el Quim Oller, entre d’altres, anomenada Vox Populi. Sempre hi ha l’aparició d’un instrument de vent en els discs de π2, tot i que no hi ha cap instrumentista que hagi repetit en cap disc. En el primer disc va ser gràcies a l’Oriol. |
|
|
